L'Associació Taghrast-Espai amazic, organitza per sisena vegada la festa del nou any amazic 2959, una de les dates més significatives per als amazics

L'Associació Taghrast-Espai amazic, organitza per sisena vegada la festa del nou any amazic 2959, una de les dates més significatives per als amazics i per al moviment amazic arreu del món. La festa tindrà lloc el dia 31 de gener 2009 al Centre Cívic de Rocafonda (c/Poeta Punsola 47) a Mataró, a partir de les 17h de la tarda. La celebració d'enguany ha comptat amb el suport del Servei de Nova Ciutadania de l'Ajuntament de Mataró i la Casa de la Música Popular i amb la col·laboració de l'Associació De Veïns de Rocafonda, l'Associació els Dimarts del Llimoner, la pàgina web Thwiza.com i Serveis Gràfics TAG. Adjunt, trobareu el cartell i el programa de la festa. Us hi esperem a tots i a totes-- Associació Taghrast- Espai AmazicMataró

Sisena edició de la festa del cap d’any amazic a mataró

La diversitat cultural és avui dia una realitat a la nostra societat que, gràcies a la immigració, ofereix a la gent la possibilitat de conèixer directament altres cultures, altres maneres de viure i de veure el món. Una de les mostres d'aquesta diversitat és la cultura amaziga. Aquesta cultura forma part de la realitat de Catalunya des de fa bastants anys, ja que l’arribada de persones d'origen amazic a Catalunya és dels anys 60 i es pot dir que la majoria dels catalans provinents del Marroc som d'origen amazic amb una cultura, llengua i tradicions pròpies. Una d'aquestes tradicions és la festa del cap d'any amazic que marca l'entrada d'un nou any agrícola i ve a commemorar un fet històric que és l'accés dels amazics a la dinatsia farònica 22èna l'any 950. És la data que els amazics hem escollit per marcar la nostra història. Per això aquest any estem en el 2959. A Mataró, la festa del cap d’any amazic se celebra des de fa sis anys amb la col·laboració de diferents entitats i persones de diferents orígens. Hem aconseguit que sigui un espai de trobada, convivència i enriquiment mutu entres les diferents cultures i persones que avui hi coexistim. La celebració d'enguany té com a lema: 33 segles en la història de Tamazgha (els països amazics). És una resposta al lema "12 segles en la vida d'un regne" que el govern marroquí està celebrant amb molta festivitat i amb un pressupot enorme. Considerem que és una brutal deformació de la història, ja que esborra tot rastre de l'existència amaziga abans d'aquesta data. A altres indrets de Tamazgha, la situació tampoc és positiva, ja que a Líbia, els amazics han sigut durament castigats el desembre passat en la ciutat de Yefren (un nom amazic que significa coves!!) per haver gosat insistir en la seva amazighitat malgrat les advertències del govern. Els tuarègs, un poble amazic condemnat a la dispersió i al càstic, està patint, ni més ni menys, que un genocidi col·lectiu que duu temps perpetrant-se en silenci. Per això, la festa del cap d'any a més de ser una festa és per a nosaltres una oportunitat més per reivindicar els nostres drets, no només els drets culturals i lingüístics com se sol entendre, sinó, el dret d'un poble a la dignitat cultural, lingüística, social i política. La festa d'enguany és especialment dedicada a l'Atlas, una zona de Tamazgha que durant els últims anys ha viscut molts episodis de repressió: detencions de militants amazics a Tinghir, Bumal n dades, Meknes, setge i intimidació diaris a Ifni, morts per causa del fred i la marginació…

Programa de la festa:

- Exposició Atlas, dunes i silenci dels mataronins Manuel Contreras i María Clara Sánchez. - Documental Atlas bereber. - Tertúlia : l’Atlas vist per mi. Diferents persones mataronines han vist l’Atlas, hi han tingut diferents lligams. Volem compartir amb elles les seves vivències, amb : Josep Palacios, Manuel Contreras, María Clara Sánchez, Aziz Baha…) - Pausa amb el te, les típiques tighwawin (blat torrat) que es mengen per l’ocasió i pastisseria amaziga - Les membres de la Vocalia de dones BUYA de l’Associació, ens volen llegir un text escrit per elles dedicat a la dona amaziga del Rif. - Mustafa Aynid ens presentarà una obra de tetare en amazic que predica la condemnació de la injustícia abans de condemnar les seves víctimes. - Escoltarem música amaziga en directe amb els grups: Twattoun (música del Rif), Asanf (música de l’Atlas) i el cantautor Najib amazigh. - Lectura de poesies amb poetes catalans i amazics  Salem zenia (poeta d’origen amazic de la Cabília), els seus poemes seràn llegits per ell en amazic i en català per Manuel Patricio i Carlos Soriano del Col·lectiu: els dimarts del llimoner.  Jordi Badiella (poeta català), escoltarem el seu poemari ; els 37 d’Unefgu, dedicat als 37 morts víctimes de la onada de fred que va arrassar el pobe Anefgu a l’Atlas, l’hivern del 2007, 34 dels quals eren nedons.  Omar Derouich, els poemes d’aquest poeta amazic seran llegits per catalans d’origen amazic  Saib Belgharbi, poeta i escriptor de prosa d’origen rifeny. - Finalment, el sopar de yennayer que des de la nit dels temps ha consistit en el cuscús, el te i els fruits secs. Dia: 31 de gener 2009 a partir de les 17h Lloc: Centre Cívic de Rocafonda, c/Poeta Punsola, 47.